Dia 5: Leitza - Lekunberri

De nou a la Via Verda Plazaola

 

Dia 5: Leitza - Lekunberri

Distància: 14 kms

Desnivell+:  460 m

A partir d'avui ja no serem els 7 magnífics. El David, per un problema de salut ha passat una mala nit i no es veu amb cor de continuar. Avui el vindran a buscar a Leitza i tornarà cap a casa. Sap greu. Els dies vinents tindrem sovint aquella sensació que falta algú. Faltaràs tu. Gràcies pels dies compartits. Haurem d'aprendre a comptar 6. A la tornada ens ho explicarem.

Comencem el dia esmorzant a la cafeteria on treballa l'Alexandra. És una manera també d'agrair-li tot el que ha fet per nosaltres. És un encant. 

Després comencem la ruta anant a buscar la Via Verda la Plazaola. Com que no entra al poble sinó que l'envolta sense perdre alçada ara ens tocarà recuperar aquest desnivell per un sender empenyent les bicis un altre cop.

Deixem Leitza enrere

La via verda transcorre plàcida remuntant poc a poc la vall. El matí és assolellat i la llum càlida però la fresca del matí ens permet pedalar sense suors.

Al cap d'uns quatre quilòmetres i mig ens trobem amb un nou túnel, però aquest no és un túnel qualsevol. És el més llarg de totes les vies verdes europees: es diu Uitzi i fa... 2,7 kms!! Aquest, però, sí que està il·luminat. 

Hi entrem i un aire fred ens envolta fins la sortida. Faig aquests gairebé 3 km sol, em ve de gust de gaudir d'aquesta experiència "a la panxa de la balena" com un Jonàs en bicicleta. Els llums es van succeint al sostre i projecten una línia que es perd a l'infinit. Quan arribo al final espero els meus companys i provo de fer fotos amb zoom. Surten unes imatges que semblen sortides d'una sèrie de ciència ficció.

 

 

Per cert, val la pena llegir el que diu la web de Turismo de Navarra sobre aquesta via fèrria:

DIRECTO DE PAMPLONA A SAN SEBASTIÁN: Así titulaba la prensa local, la noticia de la inauguración del tren del Plazaola en 1914. Un tren que uniría las ciudades de Pamplona y San Sebastián hasta las nefastas inundaciones de 1953, que obligaron a cerrar definitivamente el trayecto. Un atractivo recorrido de 85km, salpicado de túneles, puentes, estaciones, kantinas, tanques, etc. que desde finales del siglo XX se están recuperando como parte de una atractiva vía verde, la del Plazaola, idónea para disfrutar de paseos, actividades de ocio,bicicleta, etc. en un paraje de excepcional belleza

Aquí, també hi trobareu un petit reportatge

Al cap d'uns 5 km arribem a Lekunberri. La via verda passa per l'antiga estació ara reconvertida en cafeteria per un costat i en oficina de turisme per un altre. Entrem a demanar informació per a la ruta d'avui: pujada a San Migel de Aralar. Ens l'expliquen alhora que ens diuen que per avui s'esperen pluges i tempestes, que allà dalt fan respecte, diuen, a més d'una forta baixada de temperatures, prop de 10 graus. Intentem contactar amb un refugi que hi ha prop del santuari sense obtenir resposta. Ens plantegem canviar de plans. Agafar-nos un dia tranquil a Lekunberri, fer alguna excursioneta a prop i continuar la ruta demà que sembla que les previsions són una mica millors. A més, un altre de la colla, el Mallo, tampoc està massa fi. Li anirà bé un dia més reposat.

      

                                                         La via verda prop de Lekunberri

Resulta que molt a prop hi ha un càmping i tenen una mena de petits apartaments que ens aniran molt bé. A més estan adaptats a rebre ciclistes i tenen una infrastructura adequada. O sigui que la decisió està presa. Ens prenem un dia de descans. Anirem tot caminant per la vora del riu Larrau fins a una cascada que ens han dit que val la pena de veure: lxkier. Ens enduem el dinar.

El riu Larrau

Un cop allà un parell de nosaltres no pot resistir de provar la temperatura de l'aigua. Està realment fresqueta! Hi ha d'altra gent que també s'ha animat a fer-ho, no sense els crits habituals que fa tothom quan entra en contacte amb l'aigua. Després del banyet ens asseiem sota uns roures a dinar. Encara portem algun fuet i formatge que acompanyem amb el pa de panses que vam comprar ahir a Las doce tribus, que està  "que te pasas", com deia la dona que ens el va vendre.

La cascada d'Ixkier

Avui sí que tindrem temps de fer una migdiadeta de tornada al càmping. Alguns aprofiten per a tastar la piscina o per fer una mica de bugada. El temps, però, s'ha anat tapant, la temperatura està baixant i fa un ventet d'aquells que anuncia canvis. Ens arribem fins al centre del poble a veure si podem prendre alguna coseta. Hi ha molt poc moviment pels carrers i alguns bars estan tancats. Finalment en trobem un i hi prenem un... cacau calentonet. Demanem per sopar però no tenen massa oferta així que comencem un tomb fins que en trobem un on ens ofereixen els ja típics plats combinats i també alguna hamburguesa. A més ens faran un plat d'arròs blanc per al Mallo, que no està del tot catòlic. El bar està buit però, al cap de mitja horeta, ja no s'hi cap, sembla que tot el poble s'hagi citat aquí dintre. I alguns ni tan sols prenen res.

Ens retirem d'hora. Demà tenim una jornada dura -no sabem si també molla- i val la pena estar descansats. Ha estat bé aquest dia per a recuperar forces. La serra d'Aralar ens està esperant.