Dia 2: Arraitz-Orkin - Lesaka

Pels camins d'Arraitz-Orkin tot just començar la jornada.

Dia 2: Arraitz-Orkin   -   Lesaka

Distància:   60 km.

Desnivell+:   850 m.

Reprenem la ruta atravessant la vall d'Ultzama tot anant a buscar Larraintzar on ahir ens vam desviar cap al nostre primer allotjament. Després girem cap a Eltzaburu. Aquí començarà l'ascensió d'avui cap als llacs (embassaments, de fet) de Leurtza. Fem una paradeta mentre la fem petar amb alguns vilatans.

A Eltzaburu. La colla en primer terme i, al fons, uns quans vilatans encuriosits.

Des d'Eltzaburu arrenca una pista que s'endinsa en una fageda preciosa i va guanyant altitud de manera suau i progressiva. 

Fins que s'acaba la bona vida i ens trobem amb rampes exigents i, au!, a empènyer la bici (bé, tots no, que sempre hi ha valents -o hauria de dir valenta? oi, Montse?). 

 

Arribem a un petit collet i allà canviem de vessant per fer la darrera apretada. Aquesta nit ha plogut -i segur que en dies anteriors també-, i això fa que l'aigua i el fang ens obliguin a buscar la traçada menys enganxifosa.

Aviat, però, trobem una petita cabana amb porxo on menjarem una mica i ens refarem de l'esforç fet. Estem a 900 mts, n'hem pujat 300 i, d'aquests, 200 els hem fet en poc més de tres quilòmetres. El paisatge ho compensa àmpliament, i la companyia, que sempre anima en els moments més durs. A més, a partir d'ara ens espera un llarg descens fins a Doneztebe.

       

A mitja baixada trobarem un altre racó preciós, l'àrea dels embassaments de Leurtza.

A partir d'aquí emprenem un descens a voltes vertiginós. En 7 km baixem uns 500 m però és que ens trobem unes rampes que fan por. Els frens treuen fum i algun té un ensurt dels grossos (oi, Pep?). Tot acaba bé, però, i, ara ja més tranquil·lament, continuem la baixada fins a Doneztebe on dinarem, que ja és hora!

Havent dinat enllacem amb la primera de les vies verdes d'aquest any, la que segueix al costat del Bidasoa i que ens acompanyarà fins a Irun. I amb la via apareixeran també els primers túnels.

La via verda amb el Bidasoa al costat.

Aquest era el Tren Txiquito que enllaçava Elizondo amb Irún.

          

Però anar amb bici vol dir estar preparat per a qualsevol incidència. Al cap d'una estona sabem que la Montse ha trencat la cadena i hem de fer marxa enrere. Sort que en aquesta colla hi ha gent que sempre va ben equipada mecànicament. I així, al  cap d'una estona, es resol l'avaria. Amb tot plegat la tarda ha anat passant i ens plantegem buscar allotjament a Lesaka. Fa molt poc que hem deixat el trencall a l'esquerra i hi tenim algun contacte. Truquem a l'alberg i ens diuen que hi ha places per a nosaltres. I, perquè de tot el que passa diuen que se'n treu sempre algun avantatge, passarem la nit en un poble preciós, farcit d'història i de cases senyorials.

                  

Pels carrers de Lesaka.