7è dia: Beasain - Pamplona

Una nova tipologia d'allotjament que no havíem tastat encara.

Dia 7: Beasain - Pamplona

Distància:  72 kms.

Desnivell+:  1050 m.

Aquí ho teniu: el nostre allotjament en un hotel de benzinera. He de dir que vam estar-hi molt bé, les habitacions eren molt còmodes i agradables i a més insonoritzades, no vam sentir el trànsit de l'autovia que teníem just al costat.

Ens llevem amb la incògnita de com organitzar la ruta. Ens queda un dia i hauríem d'arribar a algun lloc des del qual poder anar a buscar els cotxes fàcilment -en bus o tren, per exemple. Ens arribem fins l'estació de Beasain, que tenim molt a prop, i preguntem a la finestreta quines opcions tenim. El noi, molt atent, ens explica que l'única opció per acostar-se a Pamplona és la línia que passa per Altsasua. Ens dona l'horari de pas per diferents estacions. Avaluem les diferents possibilitats i creiem que el millor serà tornar en bici per la vall de l'Agauntza que vam baixar ahir, però en comptes d'enfilar-se cap a Aralar pujar el coll de Lizarrusti. Des d'allí baixarem a la vall del riu Arakil on trobem els pobles per on passa el tren cap a Pamplona. Si no arribem a Pamplona almenys estarem a prop i enllaçats.

Reprenem doncs, la vall de l'Agauntza però ara cara amunt: Lazcao, San Martín, Arrondo... És a partir d'aquest darrer poblet que deixem el trencall d'ahir cap a Aralar i seguim pujant la vall: San Gregorio, Ergoyena... A partir de Kaxeta és on comença pròpiament el port de Lizarrusti (622 m). Són poc més de 6 km i es puja un desnivell d'uns 300 m. amb una mitjana d'un 5%. És una ascensió molt tranquil·la i progressiva que fem per un preciosa fageda un cop més, cadascú al seu ritme, com ha de ser. 

Arribant dalt del port (entremig de la foto se'ns ha colat un espontani...;)

En poc més de mitja horeta som dalt i fem un petit mos mentre ens anem reagrupant. Al coll hi ha una petita àrea de pícnic i un gran edifici on ara hi ha el centre d'interpretació del Parc Natural de Lizarrusti que va ser antigament una casa arbitrio on vivien els mikeletes, un cos destinat al control del contraban i al cobrament d'impostos creat el segle XIX. Llegint aquí he vist que des del port es pot accedir a l'embassament de Lareo (el que vam passar ahir baixant d'Aralar) tot fent una caminadeta d'uns 40 min.

Abans de baixar ens fem una foto de record. Bé, dues, que si no no sortim tots. Aquí les teniu.

Per l'altra banda el port baixa més suau i en poca estona ens trobem a la vall de l'Arakil. Abans d'arribar a Arbizu busquem alguna alternativa a la carretera. Trobem un camí que, de tant en tant és asfaltat i va resseguint la vall més o menys paral·lelament i molt a prop de la via del tren. Amb algun tobogan, això sí. Abans que algun d'aquests tobogans ens faci enfilar més del necessari decidim deixar el camí i acostar-nos a Uharte-Arakil a veure si podem dinar alguna coseta. 

Just abans d'entrar al poble ens trobem un català (de Barcelona amb arrels basques i que ara viu a Portugal) que ens diu d'anar al bar de la piscina. Haurem d'atravessar tot el poble i enfilar-nos una miqueta -molt poc. Però quan hi arribem es veu molt tancat. Hi ha algú dins de la piscina però quan intentem demanar-los si està obert no ens fan ni cas. Decidim tornar al centre del poble i provar sort en algun dels bars que hem vist tot passant. Allà sabem que ahir van acabar les festes (per això la piscina estava tancada) però la mestressa del restaurant, molt salada, ens diu que endavant, que alguna cosa ens faran encara que -diu literalment- "se bebieron hasta el agua de los jarrones".😂

(abans d'entrar al restaurant xerrem -bé xerro jo- amb una parella que també està fent ruta amb alforges, amb tenda i tot. Ella catalana, ell de Burgos, crec, molt macos. Estem d'acord: viatjar en bici és el millor que hi ha).                                                              

A Uharte - Arakil. 

Avui tampoc hi haurà plats combinats. Uns bons plats de "alubias rojas" i "garbanzos" i "calamares". Tastem també la chistorra feta pels de la casa ("que no repite porque no está hecha con conservantes"). I realment és veritat, molt gustosa i gens pesant.

Després de dinar -i sense temps de migdiades perquè creiem que, si ens espavilem, podem arribar avui a Pamplona- reprenem la ruta. El sol castiga una miqueta l'esquena però l'aire és fresc. Just a la nostra esquerra s'alça la serra d'Aralar. S'hi veuen les antenes i més a l'esquerra s'endevina el santuari. Ahir, entre la boira es veien alguns poblets allà baix que és on som ara.

Vista de la serra d'Aralar des de la vall de l'Arakil

Seguim pedalant per la carretera però és prou tranquil·la com perquè no ens amoinin gaire els cotxes. A la nostra dreta s'alça la Sierra de San Donato. Algú la compara amb el nostre Cadí i és veritat que s'hi assembla però en petit.

La serra de San Donato  (1493 m) que enllaça amb la serra de Satrústegi (1139 m)

Seguim per aquesta carretera (NA-2410) fins a Irurtzun on recuperarem la Via Verda Plazaola que vam deixar a Lekunberri. Abans, però, fem una paradeta per mirar de concretar allotjament a Pamplona. Trobem un alberg que accepta gent que no faci el Camí de Sant Jaume. Perfecte! Ara ja sabem que podem acabar de pedalar tranquils. Bé, no tant, perquè la recepció tanca a les 8 i ja són gairebé les 7. Queden menys de 20 km. Un parell ens avancem per a mirar d'arribar abans de les 8. El camí és bo i permet fer via, de manera que, al cap d'una mica més de mitja hora estem entrant per la porta de la Via Verda a Berriosuso, a les rodalies de Pamplona.

Una darrera apretada, que falta poc per les 8. Ja a Pamplona demanem a unes noies la manera més ràpida d'arribar a la Calle del Carmen, que és on tenim l'alberg. Al cap de poc estem pedalant pel casc antic i uns 10 minuts abans de l'hora de tancar la recepció arribem a lloc. 

Ens donen les instruccions necessàries per a instal·lar-nos. L'alberg està organitzat a base d'unes lliteres que queden separades per cortines les unes de les altres, com una mena de "nínxol" (fem la broma però després estarem molt bé). Cada una té el seu llum, endoll i un armariet a sota de tot tancat amb clau on podem deixar les nostres coses. Hi ha una zona d'estar compartida, banys i dutxes i un pati exterior al final on podem deixar les bicis.

El Gali al seu "nínxol"  😅

Un cop instal·lats i dutxats anem a veure Pamplona la nuit. Hi ha un ambientàs. Molta gent jove pels carrers, alguns menjant asseguts al terra en una placeta. Ens arribem fins a la Plaza del Castillo on hi ha molts bars i restaurants. Acabem sopant a dins -a fora hi ha massa soroll- i, sense dir-nos-ho, ens posem d'acord en demanar cadascú una amanida, que en tenen de molt variades i completes. Estem fins a... dels plats combinats, sobretot dels ous ferrats, patates i pebrots. 😅 Per cert, la cambrera -la mare del xicot jove que regenta el local- també es mereixeria un capítol a part. Bromes a part, ens atén molt bé i amb alegria.

L'endemà al matí abans de prendre les bicis i arribar als cotxes (estan en un barri dels afores) anem a esmorzar en un forn-cafeteria regentat per unes búlgares molt divertides també. 

I ens fem la foto finish de la ruta d'aquest any davant de l'ajuntament de Pamplona, el del "chupinazo" de San Fermín.

Han estat uns dies increibles. Per la ruta, pels paisatges, pels moments i, sobretot, per la companyia. Que bé tornar a ciclar junts!

L'any vinent, si Déu vol, la continuarem on l'hem deixada. Mentrestant les imatges i els records d'aquests dies ens acompanyaran, segur.